Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURA POPULAR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURA POPULAR. Mostrar tots els missatges
diumenge, 24 de gener del 2016
UNA VISIÓ MOLT REAL DELS CASTELLS
Si voleu veure un castell des de diferens càmares incorporades als mateixos castellers...no us perdeu: http://virtual.castelloscopi.cat/
dimarts, 16 d’abril del 2013
"GIRONA, TEMPS DE FLORS"
NO US HO PERDEU!!!! ÉS UNA AUTÈNTICA MERAVELLA!!!!!!!
És plena primavera i, com cada any per aquestes dates, la ciutat, i especialment el seu Barri Vell, multiplica la seva bellesa i capacitat de seducció amb motiu de la mostra "Girona, Temps de Flors".
El llenguatge amable de les flors i les imaginatives instal·lacions florals que porten a terme centenars de participants, professionals i aficionats sense distinció, transformen la ciutat en un subtil espectacle d'aromes, textures i colors. Els monuments, les cases i els seus patis interiors, els carrers, els jardins i els paratges naturals emergeixen revestits amb l'elegància de sorprenents elements vegetals, i tot aquest riquíssim conjunt patrimonial apareix com una inoblidable recreació artística. És alhora la ciutat sencera que s'obre al visitant per oferir-li els poderosos atractius de què disposa. Així, al costat de les flors i el patrimoni, també hi ha una interessant oferta cultural, turística, gastronòmica i social que converteixen Girona en un reclam internacional.
No us perdeu la 57a edició de "Girona, Temps de Flors" i a deixar-vos emocionar per aquest esclat de vida natural.
dimecres, 28 de novembre del 2012
CONCURS DE CASTELLS A TARRAGONA- 2012
Com que veig que hi ha molt d'interès pels castells penjo aquest vídeo del Concurs de Castells que es va celebrar a Tarragona:
dimarts, 14 de febrer del 2012
WEB AMB INFORMACIÓ DE TOTES LES FESTES
En aquesta web trobareu la informació de totes les festes populars que s'organitzen arreu de Catalunya: http://www.festacatalunya.cat/
diumenge, 4 de desembre del 2011
DANSA DE LA MORT A VERGES
La Dansa de la Mort (Festa declarada d'interès Nacional)
En el decurs de La Processó de Verges, que s’escenifica únicament la nit de Dijous Sant i conserva les característiques més tradicionals d’aquesta mena de representacions de Setmana Santa, hi destaca una veritable joia única de la cultura popular: la Dansa de la Mort.
En aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l’aire tètric que hi dóna sentit.
El cos principal de la Dansa de la Mort és format per dos adults (la Dalla i la Bandera) i tres infants (dos Platets, que porten un plat amb cendra, i el Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques).
La Mort ens avisa que no perdona ningú (amb la bandera), ens sega la vida (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra.
La pervivència
Verges és l’única població que conserva viva una tipologia de Dansa de la Mort, reminiscència de ritus ancestrals de culte als difunts. Aquest tipus de dansa macabra està molt associat a les epidèmies de pesta negra que van assolar Europa entre els segles xiv i xvii. La Dansa de la Mort indica el pas del temps, el pas inexorable d’un temps que mena tots els homes (rics o pobres, nobles o pagesos) a la mort; una mort a la qual la pesta, les guerres i la mortalitat infantil ajudaren a adquirir una personalitat real entre els habitants europeus d’aquell període, que gairebé sentien com respirava al seu costat. Per a ells, el cristianisme era el triomf sobre la mort.
Si voleu veure un vídeo: http://youtu.be/pRj1dmaCslI
Més informació: http://www.laprocesso.cat/
En aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l’aire tètric que hi dóna sentit.
El cos principal de la Dansa de la Mort és format per dos adults (la Dalla i la Bandera) i tres infants (dos Platets, que porten un plat amb cendra, i el Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques).
La Mort ens avisa que no perdona ningú (amb la bandera), ens sega la vida (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra.
La pervivència
Verges és l’única població que conserva viva una tipologia de Dansa de la Mort, reminiscència de ritus ancestrals de culte als difunts. Aquest tipus de dansa macabra està molt associat a les epidèmies de pesta negra que van assolar Europa entre els segles xiv i xvii. La Dansa de la Mort indica el pas del temps, el pas inexorable d’un temps que mena tots els homes (rics o pobres, nobles o pagesos) a la mort; una mort a la qual la pesta, les guerres i la mortalitat infantil ajudaren a adquirir una personalitat real entre els habitants europeus d’aquell període, que gairebé sentien com respirava al seu costat. Per a ells, el cristianisme era el triomf sobre la mort.
Si voleu veure un vídeo: http://youtu.be/pRj1dmaCslI
Més informació: http://www.laprocesso.cat/
dissabte, 19 de novembre del 2011
CASTELLERS
Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80. Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu d'aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Font - wikipedia
Font - wikipedia
dissabte, 12 de novembre del 2011
LA SARDANA
La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla en cercle seguint la música interpretada per una cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. Per a ballar la sardana, un nombre indeterminat de dansaires formen una rotllana agafats de les mans i mirant al centre, ballant cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat, en alguns moments més animat. Els components de la rotllana han de ser preferiblement parelles formades per home-dona, però només cal un mínim de dues persones agafades de les mans per a considerar que ja han creat una rotllana (alguns autors, però, demanen més d'una parella en una rotllana). La sardana és una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona pot afegir-se individualment o en parella a la rotllana en qualsevol moment del ball (llevat que es tracti d'un concurs o una exhibició).
dijous, 10 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)